Dos factors geogràfics han estat determinats en l’evolució de Silla. Per una banda les característiques pròpies del clima i el terreny productiu.  I per altra, la situació privilegiada enmig d’un encreuat de camins i la proximitat a un llac tan exuberant com l´Albufera, cantada emfàticament pels escriptors clàssics Plini, Estrabó i Tito Livio.

Aquestes condicions òptimes motivaren la presència de pobladors ocasionals des d’èpoques prehistòriques, seguint el costum de baixar de les muntanyes dels voltants on habitaven, a procurar-se pesca i cacera.  No obstant això, els inicis de l´actual població només poden datar-se a partir d’època romana amb la presència d’una “villae”, una de les explotacions agràries situades en la centuriació que envoltava la Via Augusta. D’aquest assentament més estable, vinculat cronològicament a la fundació de la civitatis Valentia ( 138 a .C), tenim bastants testimonis arqueològics per la zona de l´Alter com monedes republicanes, carreus, bases i fustes de columna, pedres de molí i fragments de ceràmica, mentre que el jaciment sobre el que s’assenta la torre és posterior en el temps, concretament del segle I – II  d. C.   Però tal vegada, l’herència més valuosa haja estat la xarxa de recs i camins, base del futur desenvolupament agrícola, sense oblidar el significat del nom de la localitat, ja que segons la teoria dels filòlegs romanistes, Silla deriva del llatí cellae, celler o bodega; relacionant aquest topònim amb la indústria vinatera, molt important al nostre terme en l’antiguitat.

La següent fita històrica és la dominació musulmana, quan per la seua posició, Silla romania immersa en l’efervescència dels segles XI i XII, on es produïren transformacions polítiques i culturals molt importants, doncs les noves taifes de València i Dénia foren beneficiaries d’un comerç mediterrani que desenvoluparà nous mercats agraris, la producció artesana  de paper, la sederia, i el refinament de les classes benestants de la Madina Balansiyya.  D’aleshores, Silla encara comparteix un ampli patrimoni, podent refermar aquest llegat gràcies a la magnificència arquitectònica de la Torre amb llurs troballes arqueològiques àrabs, la trama del paisatge agrari amb la introducció de nous conreus hortolans, als assuts, aljubs i sènies (que estigueren en funcionament fins als anys cinquanta), així com la toponímia de les primeres “partides” del terme (l’Algudor, l’Amet, l’Aliaga, la Bega , etc, ) que s’han mantingut inalterables fins ara.  

Josep Antich i Brocal  

Cronista Oficial de la Ciutat