Introducció a la Col·lecció Museogràfica de la Torre Musulmana

Les restes d'antigues civilitzacions que han tingut influen ia en el nostre poble, han vist la llum, molts segles després, en les troballes arqueològiques que ara presentem al catàleg. Aquests tresors arqueològics ens permeten aprofundir en l'origen de Silla i consituixen la més valuosa documentació per a saber com i quin fou el nostre passat.

Posibilitar un millor coneixement dels primers pobladors del terme de Silla i mostrar la seua evolució són els objectius de la col·lecció museogràfica permanent ubicada a la Torre Musulmana.

Així mateix, amb l'exposició de les troballes en un recinte monument històric i artístic com és la Torre, l'Ajuntament reafirma el seu compromís de preservar el patrimoni cultural del poble, per a la societat actual i per a les generacions futures.


La preocupació, interés, inquietut, per la conservació, protecció i difusió del patrimoni que mostra l'Ajuntament de Silla i la Regidoria de Cultura concretament, presenta un doble objectiu: d'una part, aposta per una detallada atenció a la missió divulgativa, educativa, dirigida a un nombrós i divers públic, per tal de oferir-li la possibilitat de gaudir del patrimoni històric i artístic; i d'altra banda, tractar de preservar-lo i de transmetre'l a les generacions futures. És en aquesta línea des d'on volem oferir una nova interpretació a la "Col·lecció Museogràfica Torre Musulmana de Silla", la qual va vore la llum el 25 d'abril de 2003.

La ubicació de la col·lecció museogràfica de caràcter permanent en la mateixa torre musulmana és la continuació lógica de la recuperació de la Torre, que es va iniciar amb la restauració de l'edifici. Aquell projecte de restauració va significar una dignificació de la imatge de la torre, la qual va ser declarada monument històric-artístic per reial decret 1758/1982, de 18 de juny.

El projecte de col·lecció museogràfica permanent, reconeguda per resolució de 13 de novembre de 2001 de la Conselleria de Cultura i Educació de la Comunitat Valenciana com a col·lecció museogràfica permanent de la Comunitat Valenciana, tracta de mostrar d'una manera didàctica, els valors més interessants de la torre, així com el seu entorn, la seua funció dins del sistema defensiu de la ciutat de València, la seua història, el sistema constructiu, el seu interés com a element precursor de l'actual nucli de població. També es pot veure el procés de la seua restauració, és a dir, l'obra realitzada i l'excavació arqueològic.

Hem dissenyat un recorregut didàctic de forma ascendent que, mentre es fa la visita de l'edifici, aquest ofereixca els elements necessaris que puguen ajudar a una millor comprensió del seu valor històric, arquitectònic i arqueològic. A mès a mès, la documentació gràfica esposada constituirà un complement pedagògic que ajudarà a comprendre millor l'origen del nostre poble i la nostra història.

A partir de l'evidència arqueológica tractarem de fer una exposició dinàmica en la que els visitants aprecien l'evolució dels assentaments humans al terme de Silla. El principal objectiu de la col·lecció museogràfica és l'exposició didàctica del nostre patrimoni, amb la finalitat d'educar, instruir, mitjançant la presentació dels objectes museables i informacions complementàries: mapes, plànols, diagrames, textos, maquetes, audio i visuals, per tal de que tots mostren una major sensibilitat per estimar-lo i preservar-lo.





EL CONTINENT DE LA COL·LECCIÓ

Característiques constructives de la torre

L'actual torre és un paral·lepíped de base sensiblement quadrada, de 13 m. De costat i una alçària d'uns 13,75 m. Queda patent el continu rebaixament que ha sofert. El pas del temps i els canvis de les edificacions exteriors del seu voltant, han eliminat el lleuger talús que devia d'oferir i que, possiblement,

arribaria fins als primers carreus. De llenços lleugerament trapezoïdals, donat que a la part superior els costats mesuren aproximadament 12,50 m, la qual cosa produeix aquesta visió. L'edifici consta de dues plantes i una terrassa.

Primera Planta

L'accés des de l'exterior s'efectua mijtançant una escala metàl·lica per arribar a la porta d'entrada situada a 4,25 m d'alçada. Aquesta porta està flanquejada per carreus de dimensions respectables, els quals pertanyeren a edificacions romanes i foren reutilitzats, la qual cosa era costum en les construccions musulmanes.

Travessada la porta (1,80 d'alçada per 0,90 m d'amplària), i a través d'un passadís conformat així mateix per carreus de dimensions irregulars, arribem a la primera planta. Aquesta planta, formada per tres galeries cobertes amb volta, formant una H, deixa veure encara les empremtes del canyís emprat per a la seua construcció.

Les dues galeries laterals (l'esquerra de 7,60 x 1,55 m en planta i 3,74 m d'alçada, i la dreta de 7,55 x 1,85 m i 3,75 m d'alçada màxima ) presenten finestres abotzinades per on s'aprecia l'extraordinària gruixària dels murs, de 2,70 m.

La nau central, més reduïda, és en realitat una mena de distribuïdor, ja que és pas obligat per arribar a les dues galeries ja esmentades, així mateix conté l'escala d'abaixada al pou, tapiada amb taulons, i l'escala de pujada a la segona planta. Hem de ressaltar que a les dues galeries laterals, les voltes, a diferencia d'altres torres dels voltants, són de disseny apuntat. No obstant això, els arcs que trobem a tota la torre són de "mig punt" amb rajola de teuler, feta a mà.


El calabós de la torre, molt sovint estava ocupat per detinguts en espera de judici, o simplement empressonats de manera preventiva per haver contravingut les instruccions de la justicia local. A més dels nombrosos testimonis documentals recollits als Processos del Comanador, la prova més cridanera de la seua permanencia dintre del recinte han estat els grafits localitzats a les parets.

Tenim a l'abast una sèrie de gravats molt interessants en forma de xifres aïllades, noms propis de persona, frases fetes i inscripcions numèriques reresentant un joc de lletres... Però, el més curiós són els dibuixos que motren peces d'artilleria i vestuaris femenins de l'epoca; aixì com una variada mostra iconogàfica religiosa d'inspiració mariana, sempre enmarcada en nitxols o capelletes rematades per una coberta en forma de torre o campanar.

A la primera planta troben:

Silla Romana: les excavacions efectuades a octubre de l'any 2001 han permés descobrir les restes d'una vila romana d'època imperial, datada al segle III després de Crist, les edificacions de la qual probablement s'estenen pels voltants de la Torre Musulmana i a la Plaça del Poble.

Peces període romà: copa carenada de terra sigil·lata africana, cassola de ceràmica africana de cuina, javelina o punta de llança, copa de terra sigil·lata hispànica, pedra de molí manual, mà de morter de foram cònica, capitell jònic de pilastra, fragment de llosa bipedalis amb trepitjades de cabra/ovella, punta de llança o javelina, fragment de mosaic, llanita decorada amb el bust del Déu Heli, paviment de llosetes romboïdals.

Silla Islàmica: Aquesta sala ens mostra el conjunt ceràmic procedent de la SITJA I, trobada en les excavacions efectuades a les rodalies de la torre. Es tracta d'una troballa medieval d'època musulmana que es caracteritza per la seua uniformitat, tant en l'aspecte funcional (emmagatzenament) com en l'aspecte formal i decoratiu. A més a més, destaquen les troballes arqueològiques producte de la intervenció arqueològica de l'any 2001 al pati de la torre.

Peces perìode islàmic: olla bescuita reductora, cànters, alfàbia amb decoració incisa pentinada, cresol de piquera, plat amb decoració epigràfica en verd i morat, plat amb decoració de trena o "cordó de l'eternitat" en verd i moratal, alfàbia amb decoració estampillada, peu de llum o cresol de peanya, guerreta amb decoració en òxid de manganès.



Segona Planta

Des del distribuidor de la primera plant, per una escala estreta, compartint

El vuit amb el pou, pugem a la segona planta. Aquesta presenta una distribució molt semblant a la primera, si bé el que és el buit d'escala que comunica amb dues plantes es ací una altra galeria menuda.

Trobem a dreta i esquerra dues galeries, aquestes ja de volta de mig punt (l'esquerra de 8,40 x 2,40 en planta i 3,30 m d'alçada, i la dreta de 8,52 x 2,18 m en planta i 3,30 m d'alçada ). Una galeria menuda de 3,77 x 1,90 m en planta i 3,30 m d'alçada enfronta amb l'escala que ens puja a aquesta planta.

Un parell de finestres abotzinades, una per galeria lateral dóna llum natural a l'estada. Una altra, a mitjan escala enllumena així mateix la pujada a la terrassa. Aquesta és sensiblement quadrada, d'uns 12,50 m de costat, té un parapet tot rodat d'uns 65 cms d'alçada. El buit de l'escala està cobert per una claraboya fent volta.

L'estructura primitiva de la torre va estar construida pel sistema de tapial, una técnica de construcció de murs amb motlle basat en la confecció amb encofrants d'unitats de tapia que, en aixecar-se juntes i en altura unes sobre altres, van conformant una paret o mur de tancament. És necesari un cofre confeccionat amb fusta, desmuntable i transportable. L'estat d'aquesta edificació, abans de la seua reconstrucció, permetia d'observar una superficie terrosa, el que fa pensar que el tapial es realitzaria amb terra maçonada amb pedra mitjana i limitada per fines capes de calç. Quans els agents externs destruïren aquesta capa protectora, la terra anà erosionant-se arribant fins i tot a perdre la seua estructura primerenca.

No obstant això, a l'interior de la torre, sobre tot a la primera planta, és on es pot observar millor el sistma de tapial emprat. Sembla que, dels tipus que es coneixen, aquesta torre fou bastida amb una tapia prou primitiva, ès a dir, de les més antigues que ens ha arribat, amb terra, ¡edra mitjana i calç. Pot ser per això els seus murs són d'una gruixària tan exagerada arribant a quasi 3 m i explica el fet de què exteriorment s'haja deteriorat tant.

L'estructura de les voltes és visible a través de les empremtes de les canyes emprades, que posteriorment anirien arrebossades amb algeps. Coincideix aquest tipus d'acabat de les voltes amb els de la majoria de les torres estudiades. La rajola de teular feta a mà es ben visible en tots els arcs de la torre, i en la volta de l'escala que dóna accés a la terrassa.


A la segona planta troben: la sala d’època cristiana, ens mostra de forma gràfica (mitjançant la digitalització i reproducció ampliada de documents antics significatius ), així com audio i visual (mitjançant unes presentacions per ordinador) els canvis produïts en la Torre, sobretot en la seua funció, així com l’evolució de la localitat al llarg dels segles.

Peces perìode cristià: taulell de rosa gótica, tapadora bescuitada, plat dondo amb decoració geométrica en verd i marró, plat decorat amb codorniu en verd i marró, taulell amb decoració floral, " libro padrón de riqueza de la en comienda de Silla del año 1778”, “Libro padrón de riqueza de la encomienda de Silla del año 1778” II, “Libro padrón de la Villa de Silla, año 1812”, “Libro padrón de la Villa de Silla del año 1812” II, “Libro padrón de la Villa de Silla del año 1812” III, Santa Maria de Montesa i San Jorge de Alfama.

L’horari de visites a partir de setembre serà el següent:
Dimecres: de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores.
Dijous: de 10 a 14 hores
Visites concertades: 96- 120.11.25

El MI Ajuntament de Silla, per mitjà de la Regidoria de Cultura s’ha donat un nou impuls per a la realització d’una nova intervenció arqueològica amb l’objectiu de descobrir més sobre els orígens de la localitat, enriquir el nostre patrimoni històric i cultural.

La nova intervenció arqueològica es farà en els terrenys baix el saló de plens, per a poder fer-les visitables. En esta excavació també ha participat la regidoria d’obres.

Des de la Regidoria de Cultura i Festes continúen fent poble.