 |
 |
Fa un quart de segle
El següent text va aparéixer al llibret de la Falla Mercat de
Silla del 1982, explicant la portada del mateix i que era la fotografia
que també reproduïm.
| |
|
Esta comissió de falla
des d’ací volem rendir
un homenatge sincer
a estos que treballen
per la festa organitzar.
Junta Local de Silla
homens de carta cabal
no se solen enfadar
si algo els ha quedat mal
i el que han dit no li ha agradat
puix algun faller allí ha xillat.
El fer la festa precisa
hores moltes de reunió
i el que s’ha quedat en casa
pensa: “segur estic jo
que no ha valgut la pena
el fer eixa reunió”.
Més pensen vostés la labor
que supon per eixos hòmens
si ademés de ser fallers
es tenen que preocupar
quant s’acosten nostres falles
ixga tot que ni pintat
i jo des d’ací vos dic
tingau força per seguir
puix les cinc falles de SILLA
precisen de vostra força
per la festa organitzar
i puguem-la disfrutar.
|
Aquesta és una oportunitat molt especial: es tracta de l'any en
què la Junta Local Fallera compleix un quart de segle de vida,
com el motor de les falles d'aquesta ciutat.
Es un verdader orgull per a mi, el poder dirigir.me a tots vostes mitjançant
les pàgines d'aquest llibret de Junta Local Fallera.
Aquells que hem tingut la sort de pertànyer a aquesta institució
i a més com a Presidents, sentim la necessitat de recordar aquells
moments vixcuts amb plenitut, ja que estos marcaren sense dubte una part
molt important de nostra vida en benefici del mon faller ací a
nostre poble.
És en el meu cas, una esperiencia molt positiva on la coordialitat
de tots els membres que formaben aquella Junta era essencials per encetar
un cicle de canvi en un sistema que aleshores havia quedat endarrerit
a les demandes del món faller en Silla.
La meua sort de poder dirigir com a President una colla de fallers de
molta qualitat ens va permetre posar en marxa el segon congres faller
on es corregirien totes aquelles deficiències que l’evolució
de la festa ens havia deixat desde el primer congrés, aleshores
formaren colles de treball en cada comissió i aquestes degueren
exposar les seues suggerències a Junta Local, esta les estudiaria
i les presentaria al congres. Aquest sistema involucrà a tots i
donà participació plena a tots els fallers i falleres per
a que pogueren ser plenament participatius en el que anava a ser el segon
congrés faller.
Aquesta idea naix dels membres que formàvem la Junta, una Junta
Local Fallera que sempre intentaba lluitar al maxim i era exemple de costància,
amistat i pluralitat, gràcies sempre a la grandíssima personalitat
de tots els seus componets dels que sempre m'he sentit molt orgullós
i als que recorde amb molta alegria.
Els anys vixcuts per mi en la Junta Local i gràcies al càrrec
que tenia em va permetre coneixer persones d’altres localitats i
de altres Juntes que recorde amb molt d’apreci, la naturalitat d'altres
fallers molt més veteranos que jo, em descubriren un camp d'acció
on poder desenvolupar noves idees i proyectes, però en casa tenia
la millor de les juntes directives que un President podia pensar , la
diversitat de idees ,la confrontació dels punts de vista diferenciats
i les ganes de treballar eren sense dubte el millor cami a segir, a tots
els recorde amb cariny i en tots guarde bona amistat.
Vàren ser circumstàncies de treball fecund perquè
la festa continuara creixent fins a ocupar un lloc preferent entre les
tradicions populars de Silla.Vàren ser mols exercicis de treball
callat i dur, on la lluita estava sempre servida, el presupost, l'organitzaciò
de les comissions i la posada en marxa de tot l'entramat fester , eren
una excel.lent proposta i excusa perquè tots, veïns, amics
i fallers, ens retrobàrem als carrers i ens ho passàrem
molt bé, amb aquell esperit festiu tan propi d'aquestes dates.
Seria prou imperdonable no fer alusiò al record i tindre la gentilesa
de recordar aquells que al igual que nosaltres ens llauraren un cami a
seguir en el desenvolupament de la Junta Local, a eixos amics fallers
que deixaren el seu granet i que ja no estan entre nosaltres, o a eixos
que per algun motiu es cansaren i miren la festa fallera desde una altra
prespectiva, a tots ells un record.
Ja per acabar es necesari fer menció d'honor a totes les dones
dels membres de la Junta, elles que tan calladament patixen les hores
que este entramat els lleva als seus marits, novios o amics, i que a la
millor mai veuen recompensat.
Amb l'esperança posada en unes festes falleres singulars, hauriem
de ser més feliços i lliberar tota nostra creativitat i
alegria, com mai ho hem fet.
Una salutació molt cordial de vostre amic.
Josep Antoni Simó i Pardo.
|