Fira de Sant Sebastià

1.- PRESENTACIÓ

1.1.- Dades bàsiques del municipi de Silla

Silla es troba a 10 quilòmetres de València, en l’extrem sud de la comarca de l’Horta Sud. L’extensió del terme municipal és de 24 km2, i limita, al nord, amb els municipis d’Albal i Beniparrell; al sud, amb els d’Almussafes i Sollana; a l’oest, amb Alcàsser i Picassent, i a l’est, amb el llac de l’Albufera del qual Silla té 7 km de costa.

Silla té amb una població de 16.169 habitants. Es caracteritza pel predomini de la població jove i per una taxa d’activitat i ocupació superior a la mitjana de la Comunitat Valenciana.

Disposa d’unes excel•lents comunicacions, gràcies a la xarxa de carreteres que travessen el seu terme: autopista del Mediterrani (A-7), N-340 València-Alacant, N332 València-Albacete. Pel que respecta a la xarxa ferroviària, Silla és una de les poblacions amb millors serveis de tota la Comunitat (una Valéncia-La Encina i una Valéncia-Gandia, a més de l’estació de contenidors o duana). L’estació de trens està situada al centre del municipi.

La distància a València és de 10 km (5 minuts); al Pon de València, 15 km (10 minuts) i a l’aeroport de Manises 15 km (10 minuts).

En línies generals, podem afirmar que el municipi de Silla es conforma i evoluciona a partir de dos factors bàsics: la proximitat a la ciutat de València i la influència que exerceix la capital sobre el municipi com a part de la seua àrea metropolitana i, per altra part, la localització de bons terrenys agrícoles que li han permés històricament mantindre una agricultura rica i productiva.

1.2 Estructura productiva de Silla

Segons dades de l’últim estudi socioeconòmic, a Silla trobem una estructura productiva relativament diversificada:

AGRICULTURA 7,03%
Indústria 32,86%
Construcció 1,14%
Serveis 58,97%

L’estructura productiva de Silla actualment està terciaritzada, mentre que l’activitat agrícola ha anat caient i l’ocupació en la indústria és superior a la mitjana de la Comunitat Valenciana, en gran part a causa de les bones comunicacions. La transformació industrial, que s’ha produït en els últims 20 anys, s’ha especialitzat en el metall, l’alimentació, el plàstic, la química i, especialment, el moble i la fusta.

1.3 Caracterització del sector agrari

El terme municipal de Silla ocupa una extensió de 2.451 hectàrees. D’aquestes, 2.127 són de superfície agrícola i ocupen un poc més del 86% de la superfície del municipi, tota de regadiu. Del total del terme de Silla, un 47,3% es dedica al cultiu de l’arròs i al voltant del 23% als cítrics (dades de 1993); la resta es dedica ais productes hortícoles (creïlla, ceba, etc.).

El sistema d’explotació de la terra a Silla és clarament minifundista. El règim de tinença de la propietat agrícola que preval és el de propietat directa, en més del 90% de les explotacions.

La importància de la base agrícola del municipi ha de ser tinguda en compte no sols per les rendes que ha generat i que han contribuït a elevar el nivell de vida dels habitants, sinó perquè s’ha desenrotllat una especial “cultura agrícola”, que es concreta en una estima particular per la terra, molt important per al futur del poble.

El sòl, clima i aigua a Silla són privilegiats per a l’agricultura, i és per això que cal racionalitzar la seua explotació i mantindre’l en condicions òptimes per a generacions futures.

El sector agrícola requereix de mesures de modernització i de suport especial que permeta la supervivència d’aquest sector i l’augment de la seua competitivitat com l’adaptació estructural de les explotacions, la instal•lació de jóvens, mesures de diversificació de les explotacions agrícoles i ingressos justos per als agricultors.

El patrimoni històric de l’agricultura de Silla és un element molt important de la cultura local. Institucions, elements i circumstàncies especifiques locals com l’Albufera, la tradició cultural hortícola o de l’arrossar, són valors culturals que s’han de mantindre en la tradició local, així com la caça i la pesca, que s’han practicat des de fa segles i que formen part de la seua tradició cultural i paisatgística.

L’interés pesquer de l’Albufera és molt anterior a l’aprofitament agrícola del seu entorn. En l’actualitat, únicament l’anguila i les llisses conserven interés econòmic. Fins fa uns anys es pescaven espècies que hui ja no són objecte d’explotació, bé pel seu escàs valor comercial com la carpa o el carpí, bé perquè el volum de captures s’ha reduït enormement com el llobarro o el moixó. L’explotació pesquera es realitza per tres comunitats de pescadors: el Palmar, Catarroja i Silla, constituïdes jurídicament l’any 1958.

L’agroturisme té enormes potencials a Silla ja que podria enclavar-se en el marc natural de l’Albufera i la seua tradició cultural i arrossera.

El sistema format per l’Albufera, el seu entorn i la restinga adjacent, amb el qual Silla té 7 km de costa, constitueix un dels espais naturals més importants del nostre país i de la CE. Els principals valors són la fauna, la flora i el paisatge. La rellevància ecològica que presenta aquest sistema natural ha quedat definitivament posat de manifest amb la seua incorporació en 1990 a la llista de zones humides d’importància internacional designats pel govern espanyol, en virtut del Conveni Ramsar.

1.4 Caracterització del sector comercial

En l’economia del municipi de Silla, igual que a la resta de la Comunitat Valenciana, el sector serveis cada vegada té un major pes específic i, a més, és el sector de major creixement. Així, representa un 58,97% de la nostra estructura productiva, un poc més que a la Comunitat (5 5,46%) amb un creixement en els últims anys de 1’ 11%. Els serveis destinats a la venda representen aproximadament un 77%.

L’estudi socioeconòmic de Silla caracteritza el sector comercial bàsicament pels següents aspectes, com a punts forts:

- Enclavament estratègic del municipi, ubicat entre l’Horta i la Ribera.

- Densitat poblacional del municipi i localitats limítrofes amb tradició de comprar a Silla.

- Confluència al centre urbà de fluxos de compradors i usuaris de serveis i institucions (oficina d’ocupació, Ajuntament, jutjat).

- Necessitats de la població no cobertes.

- Nivell mitjà de renda de la població, en termes comparatius.

En contraposició podem assenyalar alguns punts dèbils:

- Proximitat a València i centres comercials, la qual cosa provoca una tendència a comprar fora del municipi.

- Predomini del comerç detallista i de la xicoteta empresa (nombre de treballadors i volum de facturació).

- Sistemes comercials tradicionals, amb un baix nivell d’equipament i serveis als usuaris, juntament amb el baix nivell de formació de partida i escassa assistència a activitats de reciclatge.

- Escàs nivell de contractació de serveis externs.

- Falta d’una suficient oferta complementària d’oci i restauració.

1.5.- Justificació i repercussió de la IV Mostra Comercial i Agrícola de Silla. Fira de San Sebastià.

Les mostres comercials i agrícoles constitueixen un dels instruments més característics i de major repercussió i eficàcia per a la promoció d’empreses, productes, serveis i, per descomptat, ciutats. Les fires són un reflex de la capacitat de la gent per a produir i afavorir l’intercanvi de coneixement, béns i serveis.

Hem vist que una de les característiques de la nostra estructura comercial és el predomini del comerç i l’existència d’una cultura agrícola. L’organització de la Fira de Sant Sebastià ha contribuït a superar les debilitats en aquests sectors productius i a reforçar els punts forts

Pel que fa al sector agrari i comercial la Fira ha pogut servir per a atraure habitants de les localitats de l’àrea metropolitana de València així com de comarques limítrofes i fer que coneguen tot el sector comercial existent a Silla i, a la vegada, per a lluitar contra la tendència a comprar fora de Silla que tenen els nostres ciutadans, i per que coneguen les peculiaritats de la nostra cultura agrícola. En aquesta línia la Fira ha sigut visitada per pobles de la Ribera Alta, Ribera Baixa, Horta Sud, Horta Nord i la Safor han vingut autobusos de Llutxent, Catarroja, Massanassa, Carcaixent, Montroi, a més, tota la població de Silla s’ha bolcat en la Fira.

La Fira ha sigut la punta de llança, per quarta vegada, per a promoure el sector agrícola i comercial i dinamitzar el sector facilitant la seua adaptació als nous temps. S’ha donat un alt grau de participació del sectors agrícola i comercial local, un 25% dels expositors de Silla. La Fira ha revolucionat i il•lusionat el comerç i el sector agrícola de Silla, ha servit per potenciar l’associacionisme al haver-se coordinat amb el Consell Agrari Municipal i el Consell del Medi Ambient a més de l’Associació de Empresaris i Comerciants de Silla.

La unió dels sectors agrícola i comercial, en una única mostra ha donat especificitat i identitat pròpia a la Fira de Sant Sebastià. S’ha integrat el sector comercial més necessitat de promoció amb el sector més arrelat en la cultura de Silla, el sector agrari.

Però no només aquesta tercera mostra ha servit per a potenciar els sectors agrícola i comercial, sinó també la pròpia ciutat de Silla. Una ciutat amb un potencial turístic per descobrir: els 7 km de contacte amb l’Albufera, amb pon propi i que ens mostra una imatge diferent de l’Albufera. L’Albufera, la peculiar gastronomia de Silla i la proximitat a la capital són els dos factors més importants que cal començar a saber aprofitar. Així, s’ha promocionat la cuina local en concertar amb 14 bars i restaurants de Silla la realització de plats típics, amb un valor afegit: per coincidir la Fira amb el final del període de caça en l’Albufera s’ha ofert als visitants la possibilitat de gaudir d’un dels plats més típics i tradicionals, com és el de l’arròs amb perol (amb ànecs de l’Albufera) a més del típic allipebre, que és un dels plats més famosos de la zona.

El fet que aquesta Fira s’haja organitzat en unes dates tan assenyalades per a la ciutat, com són les de festes dedicades al seu patró, Sant Sebastià, en ple mes de gener, ha contribuït a rellançar la cultura local i organitzar moltes activitats culturals paral•leles que han animat la Fira. Els visitants de fora han tingut l’oportunitat de conèixer Silla en totes les vessants: comercial, gastronòmica i cultural i els ciutadans de Silla s’han retrobat amb el seu poble.

2.- OBJECTIUS

2.1 Objectius generals

Els objectius generals de la FIRA DE SANT SEBASTIÀ han sigut:

1. Promoure el municipi de Silla i convertir-lo en un centre d’atracció de la Comunitat Valenciana.

2. Potenciar els sectors comercials i agrícoles de Silla, incrementant la demanda interna i externa.

3. Afavorir l’intercanvi de coneixements, béns i serveis.

4. Difondre la cultura i gastronomia auctóctona

5. Implicar als agents social en el desenvolupament econòmic del poble

2.2 Objectius específics

Com a objectius específics podem distingir:

1. Servir de punt de trobada entre l’oferta i la demanda del sector comercial, al servei tant dels visitants com dels expositors.

2. Ser un fòrum del sector comercial i agrícola.

3. Propiciar l’intercanvi d’experiències i innovacions del sector comercial i agrícola, que servisca per a avançar en el procés de modernització.

4. Mobilitzar la població de Silla en l’organització de l’esdeveniment.

5. Potenciar la cultura i les festes locals en coincidir amb la festa de Sant Sebastià.

6. Promoure els productes autòctons.

7. Frenar la tendència a comprar fora de Silla que tenen els propis ciutadans, conscienciant-los de la importància de comprar al poble.

8. Fomentar l’associacionisme comercial i agrícola