Les excavacions efectuades a l'octubre de l'any 2000 han permés descobrir les restes d'una vila romana d'època imperial, datada al segle III d.C., les edificacions de la qual probablement s'estenen pels voltants de la Torre Musulmana i la Plaça del Poble. La vila romana del nostre poble tindria dos parts, una part rústica i una part urbana. La primera estava formada per cellers de vi, oli i derivats, dipòsits, pallers, graners, magatzems i rebosts.

La part urbana correspon als espais destinats a residència, amb dependències ricament decorades i construïdes amb materials nobles, com hem pogut constatar gràcies a la troballa d'un fragment de mosaic que adornaria alguna de les sales, il·luminades per llànties importades, com la lluerna decorada amb el bust del déu Heli, trobada a la primera excavació arqueològica.

Hem posat al descobert tres espais d'ocupació que possiblement formarien un espai de magatzematge, tal vegada un rebost, que servia per a guardar els estris de cuina, els atuells i les provisions, segons ens mostra el gran nombre de recipients ceràmics, sobre tot vaixella de cuina, ceràmica comuna i terra sigil lata, a més de fragments d'àmfora.

La funció primordial de la torre i el seu conjunt fortificat era la defensa. Però també s'emprava juntament amb la resta de torres de l'Horta de València, per a comunicar qualsevol esdeveniment o notícia per tot el territori en poc de temps, mitjançant senyals de fum durant el dia i de foc per la nit.

El pas de Silla a mans cristianes tindrà lloc l'any 1238, després d'un setge de vuit dies. No hi ha constància documental que la torre existent a Silla en època musulmana fóra destruïda pel rei En Jaume després d'haver-la conquerit. El que sí va haver fou unes reconstruccions constants. Una altra referència a la torre, amb eixe caràcter defensiu, la trobem en un episodi de les Germanies, quan Vicent Peris i els agermanats es van refugiar allí el 10 de febrer de 1522 i resistiren durant tres dies a les forces del virrei.

La documentació ens parla de gran quantitat de reformes, ja que l'estructura de la torre i els seus voltants va ser utilitzada com a fortalesa, graner per a l'emmagatzematge, presó...

L'actual torre és un paral·lelepíped de base sensiblement quadrada, de 13 m de costat i una alçària d'uns 13'75 m. Queda patent el continu rebaixament que ha sofert. El pas del temps i els canvis de les edificacions exteriors del seu voltant, han eliminat el lleuger talús que havia d'oferir i que, possiblement, arribaria fins als primers carreus. L'edifici consta de dues plantes i una terrassa.

Per Reial Decret 1758/1982, de 18 de juny, va ser declarada monument historicoartístic.

Com a conseqüència dels treballs de restauració de la torre es va realitzar una excavació arqueològica d'urgència, que va descobrir nombroses troballes islàmiques en l'anomenada Sitja I.

Així, disposem d'un patrimoni arqueològic amb el suficient interés com per a ser objecte de valoració per part de la Conselleria de Cultura el fet de nomenar-lo col·lecció museogràfica, la qual cosa, si és concedida aquesta distinció, ens permetrà gaudir de totes les peces plenament restaurades.

Es tracta d'un edifici singular destinat a ser la seu municipal. Es va inaugurar l'any 1794 per l'administrador del Reial Patrimoni, regnant Carles IV. Aquest fet va provocar que per algun temps la casa fora coneguda com "la casa del rey", nom que, amb el pas del temps i per la seua funció comunitària, suposà que se la conega també com "la casa del pueblo", o fins i tot, "casa correus", perquè allí mateix recollien les diligències regulars la correspondència de Silla. L'arquitecte encarregat de l'obra fou Vicent Gascó i Masot, qui, des del punt de vista generacional, es troba juntament amb els més importants representants de l'arquitectura il.lustrada i neoclàssica espanyola.

Segons la documentació oficial, l'església comença a construir-se el 10 de novembre de 1764 sent fr. Josep Huguet qui va col.locar la primera pedra. Ara bé, hi ha documentació anterior, de 1753, on es descriu la construcció de la nova església. La planta és de creu llatina, amb tres naus i la seua arquitectura coríntia és de gran interés. En la seua decoració intervingueren artistes de reconegut prestigi, com Cotanda, Brel, Lleonard, Vicent López... fet que ens demostra l'ambició del projecte. La seua construcció fou lenta i plena de dificultats.

L'escultura de la Mare de Déu dels Àngels es atribuïda a Cotanda, famós escultor valencià nascut en 1758.

En la capella del Santíssim Crist, de construcció posterior, hi havia imatges atribuïdes a Brel i Lleonard.

Les pintures de les petxines de la cúpula són obra de Vicent López. Es tracta d'un programa iconològic netament marià, amb la intenció d'enaltir la figura de la Verge. En la volta del presbiteri podem apreciar la coronació de la Verge. Les quatre petxines de la cúpula estan dedicades a quatre dones fortes de la Bíblia, quatre dones de l'Antic Testament: Judith, Esther, Déborah i Raquel. Els frescos de l'església parroquial, que daten de 1800, són dels millors que haja pintat Vicent López en la seua joventut.

La capella del Santíssim Crist començà a construir-se en l'any 1802, però com a conseqüència de la Guerra de la Independència, es van paralitzar les obres fins l'any 1807 i no foren acabades fins 1878.