El Poble
| Silla és un municipi de la comarca
de l'Horta Sud (subcomarca de l'Horta-Albufera).
Es troba situat en la ribera del llac de l'Albufera
i part del seu terme municipal està
dintre dels límits del Parc Natural.
El terme municipal de Silla limita al nord
amb Beniparrell i Catarroja, a l'est amb el
Llac de l'Albufera, al sud amb Sollana i Almussafes
i a l'oest amb Alcàsser i Picassent.
El conreu de regadiu ocupa quasi la totalitat
del nostre terme. La sèquia Real i
les seues subsidiàries proveeixen l'aigua
de reg. Els tarongers, les hortalisses i els
arrossars són els principals productes
conreats al terme de Silla. |
|
L'economia
Amb el transcurs dels anys, l'agricultura ha anat
deixant pas a l'activitat industrial que tradicionalment
no havia tingut pes específic. Indústries
de productes químics, pell, adobs, mobles,
tèxtil, metal.lúrgica, pinsos, etc.,
configuren ei marc del sector industrial. Així
i tot, hui encara la superfície dedicada
al cultiu suposa un 85% de la totalitat del terme.
La història
| |
L'alqueria de Silla fou donada pel rei
Jaume I el 15 de gener de 1233 a l'ordre
de Sant Joan de l'Hospital, essent mestre
d'aquesta Hug de Fullaquer qui va conquerir
la torre àrab, centre neuràlgic
de la comanda de Silla que passà
desprès a l'ordre de Montesa. Hug
de Fullaquer atorgà el 31 d'octubre
del 1243 la Primera Carta Pobla de Silla
i van ser els primers cristians vinguts
de fora qui s'establiren en cases i ocuparen
terres.
L'any 1248 és decretada l'expulsió
general dels moros valencians i és
el castellà d'Amposta de l'ordre
de l'Hospital, Pere d'Alcalà qui,
llavors, atorgà la Segona Carta Pobla
de Silla, exactament el 25 de novembre de
1248. |
L'any 1317 acaba el domini a Silla de l'ordre
de l'Hospital, passant a formar part de l'ordre
de Santa Maria de Montesa i continuant sota aquest
domini fins el 1837 que es produeix la Desamortització
de Mendizabal i en conseqüència la
desaparició de prerrogatives i les propietats.
La demografia
Fins l'any 1965 la població ha tingut un
ritme constant però lent i el seu creixement
s'ha accelerat desprès. Així, al cens
del 1910 existeixen al nostre poble 1.118 cases
i albergs i uns 4.970 habitants. El cens del 1920
li atorga 6.254 habitants; el 1940, 6.639; el 1950,
7.117; el 1960, 7.768; el 1970, 10.090 i a la dècada
dels 80 es mantenen els 16.000 habitants.
Silla hui
Els anys 60-70 van suposar un augment considerable
de la població a causa de la vinguda d'immigrants
que s'incorporaren a nous llocs de treball creats
arran d'una política "desarrollista".
| En els últims anys s'ha produït
un desenvolupament urbanístic, industrial
i comercial que ha fet que l'agricultura reste
relegada a un segon terme. La ciutat en el
seu conjunt ha sofert un avanç molt
considerable d'infrastructures i inversions,
una millora en la qualitat de vida dels ciutadans,
uns serveis públics més assequibles
i a l'abast de tothom. |
|
La ciutat és el punt de bifurcació
de tot un eix de carreteres que s'adrecen cap
a Alacant per la costa i cap a Albacete, Madrid
i Alacant per l'interior, a més de la proximitat
de l'enllaç amb l'Autopista del Mediterrani.
La constant reordenació urbanística
i la creació de noves zones verdes d'esbargiment
ha fet de Silla una ciutat més còmoda
que al temps que es modernitza, es veu humanitzada.
Les perspectives presents són optimistes
i Silla projecta un futur en què tots estem
compromesos, tot i que treballem per aconseguir-ho.
|
Silla
